Lynn Margulis i Schwartz
Biografia
Lynn Margulis va néixer el 5 de març de 1938 a Chicago i morí el 22 de novembre de 2011. Va ser una biòloga nord-americana i catedràtica d'universitat molt coneguda principalment per haver difós la teoria endosimbiòtica, que explica l'origen de les cèl·lules eucariotes per la incorporació d'una cèl·lula dins una altra. A més, va ser llincenciada en ciències per l'Universitat de Chicago, master en la Universitat de Wisconsing-Madison i doctora per la universitat de Califòrnia. Finalment en 2011, va ser nombrada professora distingida del Departament de Geociencies de la Universitat de Massachusetts Amherst.
La teoria de la simbiogènesi i la seva importància en l'evolució:
La biologia evolutiva se centra principalment en l'estudi d'animals i plantes, als quals es considera actors de les innovacions que han conduït als màxims nivells de complexitat i especialització. La teoria que va difondre Margulis explica el pas de procariotes a eucariotes.
Margulis defensa que alguns orgànuls de les cèl · lules eucariotes procedeixen de cèl · lules procariotes primitives que haurien estat en endosimbiosis amb les primeres. Va arribar a aquesta conclusió comparant els bacteris, mitocondris i cloroplasts i observant les següents semblances:
Fases de l'experimentació
La primera simbiosi es va produir en fusionar un bacteri nedadora (del tipus d'una espiroqueta) amb una altra que utilitzava el sofre i la calor com a font d'energia; així s'originaria un organisme amb les característiques de les dues que seria el primer 4 eucariota, amb membrana nuclear, i que es convertiria en l'ancestre de tots els organismes pluricelulares.
La segona simbiosi es va realitzar entre aquest eucariota anaerobi i un bacteri aeròbia, capaç de realitzar la respiració cel · lular, molt més eficient que la fermentació; d'aquesta manera, la cèl · lula eucariota adquiriria la capacitat d'obtenir més energia a partir de la matèria orgànica. Així van sorgir les cèl · lules eucariotes amb mitocondris que, posteriorment donarien lloc als fongs i els animals.
La tercera simbiosi es va realitzar entre aquests organismes aerobis i les cianobacteris, que van aportar a la cèl · lula eucariota la capacitat d'obtenir energia a partir de matèria inorgànica mitjançant el procés de fotosíntesi. Així van sorgir les cèl · lules eucariotes amb cloroplasts i mitocondris, que donarien lloc als vegetals.
Es així com Lynn Margulis i Schwartz varen contribuir en la classificació del sistema dels 5 regnes, proposat en 1969, el qual es va convertir en un estàndar molt popular i que, amb algunes modificacions, avui dia encara s'utilitza en moltes obres o contribueix en la base per als nous sistemes proposats.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrQXwDVlZ80wudrHrQdAUcAiuU0wE4aSi-NAy85FPLw_EzGKSTdb4tyHvrC7Pr00kDO_XApuyNuCycprsRvFeSioMKLG5cr5CXPMnRLgkA6NNmFJJ07EHVZJTYKWe-xqGsexiD7nGDn0w/s320/loscincoreinos.jpg)
Desafortunadament, la informació que trobam avui dia sobre el científic Schwartz és prou escasa, ja que és molt dificil trobar en què va contribuir exactament o quins experiments fonamentaren i recolzaren la teoria proposada per Margulis.
Fonts de recerca bibliogràfica
http://ca.wikipedia.org/wiki/Lynn_Margulis
http://www.hablandodeciencia.com/articulos/2011/11/23/lynn-margulis-la-simbiosis-como-fuente-de-evolucion/
http://www.hablandodeciencia.com/articulos/2011/11/23/lynn-margulis-la-simbiosis-como-fuente-de-evolucion/
Cristina Noguera i Fransheska Vera , 1º Batx A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada