diumenge, 23 d’octubre del 2011

graella teixits


FUNCIÓ

EPITELIAL

Protegir i secretar substàncies

C

O

N

N

E

C

T

I

U

CONJUNTIU

Contacte entre teixits, omplir buits entre òrgans, protecció, sosteniment

ADIPÓS

Reserva, protecció, aïllant tèrmic

CARTILAGINÓS

Esquelètica (on no hi ha ossos o encara no s’han format)

OSSI

Esquelètica, protectora, reserva de calci i formació de glòbuls vermells (hematopoesi)

MUSCULAR

Moviment del cos

NERVIÓS

Rebre i transmetre informació

  • EL TEIXIT CONNECTIU ÉS UN TEIXIT DE SUSTENTACIÓ I INTEGRACIÓ DE L’ORGANISME


CÈL·LULA

EPITELIAL

Petites i unides

C

O

N

N

E

C

T

I

U

CONJUNTIU

Fibròcit i macròfag (histiòcit);

Mastòcit, melanòcit

(poc especialitzades i separades)

ADIPÓS

Adipòcit (gran vacúol que emmagatzema greix)

CARTILAGINÓS

Condròcit

OSSI

Osteòcit (units per conductes calcòfors)

MUSCULAR

Miòcit (abunda mitocondri, REL, actina i miosina)

NERVIÓS

Neurona (dendrites i axó al cos neuronal)

Cèl·lules de la glia (nutrició, sosteniment i defensa); destacar les cèl·lules de Schawnn


SUBSTÀNCIA INTERCEL·LULAR

EPITELIAL

Quasi inexistent

C

O

N

N

E

C

T

I

U

CONJUNTIU

Molt abundant.

Conté aigua, proteïnes, glúcids, fibres.

ADIPÓS

X

CARTILAGINÓS

Quasi sòlida. Formada per fibres de col·làgen i elastina que donen rigidesa.

OSSI

Sòlida. Conté una part orgànica(col·lagen) i una part inorgànica (sals càlciques)

MUSCULAR

X

NERVIÓS

X

X: no té una importància relevant per al funcionament del teixit, per tant, no la tractarem.


Estructures

EPITELIAL

Hi ha 2 tipus: revestiment i glandular

C

O

N

N

E

C

T

I

U

CONJUNTIU

Està per tot l’organisme i no té una forma definida.

Hi ha 3 tipus de fibres proteïques: col·làgen (resistència), elastina (elasticitat, està situada entre fibres de col·làgen) i reticular (resistència, són fibres molt primes).

Segons l’abundància de fibra diferenciem 2 tipus: lax (fibres d’elastina) i fibrós (fibres de col·lagen)

ADIPÓS

X

CARTILAGINÓS

X

OSSI

Hi ha 2 tipus: esponjós (ossos curts i plans i extrem d’ossos llargs, la matriu són làmines entrecreuades els buits de la qual són plens de m.o.roja) i compacte (llargària d’ossos llargs i extern dels plans; la matriu són làmines al voltant dels conductes de Havers que estan recorreguts de vasos sanguinis i nervis).

Cap als 20 anys, la meitat de la m.o.roja s’ha substituit per m.o.groga (l’anomenat moll).

MUSCULAR

Hi ha 3 tipus: llis (contracció involuntària, cèl·lules d’un nucli i fibres proteïques desordenades);

estriat (contracció voluntària, cèl·lules de molts nuclis i fibres proteïques ordenades);

cardíac (contracció involuntària, cèl·lules d’un nucli i fibres proteïques ordenades)

NERVIÓS

X