Draceana draco.

DRAGO

Nom científic:

Draceana draco

Nom comú:

-Castellà: drago, drago de Canarias, árbol del dragón, árbol de la sangre del dragón, árbol de Gerión.
-Català i anglès: drago.

CLASSIFICACIÓ CIENTÍFICA

• Regne.........................................Plantae
• Subregne...................................Tracheobionta
• Clase...........................................Liliopsida
• Subclase....................................Liliidae
• Ordre.........................................Asparagales
• Família.......................................Asparagaceae
• Subfamília.................................Nolinoideae
• Gènere........................................Draceana
• Espècie.......................................Draceana draco

DISTRIBUCIÓ

El drago es distribueix per algunes illes de l'arxipèlag canari concretament a Tenerife i a Gran Canaria i en Cap Verd, a més d'una zona continental al Marroc.

HÀBITAT

Habita en cigles, vessants de barrancs i penya-segats amb clima desèrtic o subdesèrtic en zones subtropicals o tropicals. 

Normalment els podem trobar entre els 100 i els 600 metres d'altitud. Encara que també s'utilitzen exemplars joves per decorar els jardins o passejos municipals, així com els jardins particulars.

ESTAT DE CONSERVACIÓ

Segons l' UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) aquesta espècie està en estat vulnerable. 

Aquesta espècie està inclosa en el Catàleg d'Espècies Amenaçades de Canàries. I es considerat un símbol natural de l'illa de Tenerife.

CARACTERÍSTIQUES

1. Aquesta planta de lent creixement (pot trigar una dècada a créixer 1 m) pot arribar a tenir una alçada de 15-20m.
2. Té un tronc cilíndric, recte, i una copa rodona i una corteza gris i llisa que s'esquerda amb l'edat.
3. Els fruits carnosos, mesuren entre 1 a 1,5 cm, són rodons i amb un color ataronjat- vermellós. Maduren a l'hivern però podem estar presents a l'arbre tot l'any.
4. Les flors són de color blanc. No es formen fins que la planta té uns 8-10 anys. Les flors floreixen a principi de l'estiu.
5. Les fulles són fortes, flexibles, linears i d'un color verd-blavós. Solen mesurar aproximadament mig metre de llarg i 5 cm d'ample.
6. És l'única planta del món que segrega la saba és de color vermell i no blanc.

CURIOSITATS

1. Per als antics aborígens, en l'Antiga Roma i en l'Edat Mitjana era considerat un arbre màgic. La seva saba vermella es comercialitzava per les seves propietats medicinals i al seu ús en tints i vernissos.
2. La saba, un cop seca i reduïda a pols es va usar per curar úlceres i hemorràgies, també es va aplicar per a l'enfortiment de les genives i la neteja de les dents.