dimecres, 15 d’octubre de 2014

Ernst Haeckel (1866)

ERNST HAECKEL

BIOGRAFIA

Ernst Heinrich Philipp August Haeckel va nèixer el 16 de febrer de 1834 a Potsdam (Alemanya)  i va morir el 9 d'agost de 1919 a Jena. Ernst fou un biòleg alemany, naturalista, filòsof, físic, professor i artista.

Va cursar els seus primers estudis en el Domgymnasium a Merseburg fins 1852. Després va estudiar medicina a Nürzburg, Viena i a Berlín, on va obtenir el grau de doctor en 1857, aprovant en aquesta última ciutat l'examen estatal de metge. En 1861 va ser qualificat com a professor d'anatomia comparativa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Jena; un any més tard va ser nomenat professor de zoologia a la Facultat de Filosofia; i en la mateixa data va ser promogut a professor i director del Zoological Institute, càrrec en el qual va romandre fins a 1909.
En 1852 va abandonar els estudis de medicina clínica, interessant-se per l'estudi de l'anatomia comparada, l'embriologia i les investigacions microscòpiques

Va alternar el seu intens treball amb excursions i viatges, als quals es va aficionar després de les lectures sobre expedicions de Humboldt, Darwin i altres naturalistes. Com havia estudiat botànica a Jena, va aprofitar les seves exploracions per recollir i classificar plantes, recopilant un herbari de gran valor científic que havia començat en la seva etapa d'estudiant.
Va promoure les obres de Darwin i va desenvolupar la teoria de la recapitulació que indica que els canvis d'un organisme en l'ortogènesi  és un resum del desenvolupament evolutiu de l'organisme.
L'obra publicada de Haeckel inclou més de 100 il.lustracions detallades.
Haeckel va posar nom a milers de noves espècies, va fer un arbre evolutiu i va encunyar diversos termes de la biologia incloent-hi filum, filogènia, ecologia i el regne Protista.

Va ser membre actiu o corresponsal de gairebé un centenar d'institucions científiques, com l'Acadèmia Leopoldina, la de Ciències Bavaresa de Berlín, la Imperial de Ciències de Viena, la de Torí, la Reial de Suïssa a Estocolm, i moltes altres corporacions europees i americanes 


OBRES IMPORTANTS

  • Evolucionisme

Fou un fervient evolucionista. Les seves idees al respecte varen ser recollides en 1866. Fou un gran defensor de la selecció natural, però va ignorar el paper de l'atzar en la teoria darwinista. El seu evolucionisme acceptaba moltes de les idees de Lamarck y Naturephilosophie. Va defendre que l'evolució estaba dirigida a una complejització progresiva que tendría al home com última meta. Era materialista i monista, i considerà l'evolució com una de les millors proves de dita filosofia.
· Teoria de la recapitulació: va dividir el camp de la morfologia en dos subcamps (l'anatomia i la morfogenia). La morfogenia es dividia en ontogenia i filogenia. Les contribucions de Haeckel a la zoologia foren una mescla de especulació i investigació. Haeckel va formular la teoria de la recapitulació en 1866. Segons aquesta teoria, el desenvolupament d'un embrió de cada espècie repeteix el desenvolupament evolutiu d'aquella espècie.
· Origen de la vida: Haeckel va sostenir que tots els organismes procedien d'una sola forma ancestral. Els seus estudis sobre la biologia marina, li van conduir a comparar la simetria dels cristalls amb la dels animals més simples. En 1866 va anticipar el fet que la clau dels factors hereditaris resideix en el nucli de la célula. 
En alguns casos, Haeckel va usar el mateix gravat de fusta per imprimir embrions que se suposava que pertanyien a classes diferents. En altres, va retocar els seus dibuixos per fer que els embrions es semblessin més que en la realitat. El 1997, el embriòleg britànic Michael Richardson i un equip internacional d'experts van comparar els dibuixos d'Haeckel amb fotografies d'embrions reals de vertebrats, i van demostrar de manera concloent que els dibuixos tergiversen la realitat.
· La teoria de la gastraea: té antecedents en l'obra d'Alexander Kovalevsky i Metschnikoff. Va ser proposta en 1874 i considerada per Haeckel com la seva principal aportació a la biologia. Haeckel va defensar que l'estat de "gàstrula" era comú a tots els metazoa, formant-se per invaginació a partir de la blàstula. Aquest pla comú no era evident en certes espècies, a causa de modificacions caenogenéticas, però l'estat de gàstrula mostrava la repetició palingenética l'ancestre comú a tots els metazoa: la Gastraea. 
De la teoria de la Gastraea se seguien dues grans conseqüències: 
1.El ectoderm, el endoderm, la cavitat resultant de la invaginació i la boca de la gàstrula (protostoma) en totes les seves variants eren homòlogues en tots els metazoa donada la seva comuna descendència de la Gastraea. 
2.El monofiletismo dels metazoa.



  • Sistemàtica

Molt valuoses van ser les seves aportacions a l'estudi dels invertebrats. Va ser també el primer a distingir entre éssers unicelulares i pluricelulares i entre protozous i metazous.
A partir de la seva teoria de la Gastraea, Haeckel va fundar una classificació filogenètica que tractava de reemplaçar als tipus de Cuvier i Karl Ernst von Baer. En ella, Haeckel oposa als protozous dels metazous.


  • Microbilogia

En 1866 crea un taxó denominat Moneres per agrupar als bacteris, i separant dels protistes nucleats. D'aquesta manera Haeckel és un precursor de la divisió entre els éssers procariotes i eucariotes. El 1904 en el seu Die Lebenswunder , agrupa les algues verdeazuladas al costat de bacteris dins de Moneres.


  • Origen de l'home

Després de la publicació de L'Origen de les espècies de Darwin, quan encara no s'havia trobat cap avantpassat dels humans, Haeckel postulava que l'evidència de l'evolució humana es podia trobar a les Índies Orientals Holandeses, i va descriure aquestes teories amb gran detall , reconeixent que els simis i els humans tenien un origen comú, i que devia haver-hi hagut una espècie intermèdia, a la qual va donar el nom d'home simi o Pithecanthropus. El lloc de la seva aparició hauria estat Lemuria, un continent que segons creença del segle XIX s'havia enfonsat en l'Oceà Índic.

  • Sociobiologia

Haeckel propugnava també que les races «primitives» estaven en la seva infància i precisaven la supervisió i protecció de societats més madures, del que va extrapolar una nova filosofia, que va denominar monisme. Les seves obres van servir de referent i justificació per al racisme, el nacionalisme i el darwinisme social, i van estar a la base de les teories racistes del nazisme.

  • Gravats

Haeckel va produir al voltant de mil gravats en base als seus esbossos i aquarel. Molts dels millors van ser inclosos en l'obra Kunstformen der Natur.

Lara García Márquez i Carolina Yang 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada