diumenge, 19 d’octubre del 2014

Woese(1990). Tàxons

Carl Richard Woese:
-Va néixer als Estats Units el 15 de juliol de 1928 i va faltar el 30 de desembre de 2012 va faltar als Estats Units a l'edat de 44 anys.
-Va ser el microbiòleg creador de la nova taxonomia molecular. 
-Premios:

  • Woese va ingresar en la Acadèmia Nacional de Ciències en 1988. 
  • A l'any 2000 va rebre la Medalla Nacional de Ciències.
  • Al 2003 va ser galardonat amb el premi Crafoord.

-Els seus dominis són archea, bacteris i eucarya.
-Va aconseguir que la taxonomia microbiana es basara en les relacions filogèniques en lloc dels fenotípics.




Toni Morante i Fran Espinosa.


divendres, 17 d’octubre del 2014

Lynn Margulis i Schwartz

Lynn Margulis i Schwartz




                                               Biografia
Lynn Margulis va néixer el 5 de març de 1938 a Chicago i morí el 22 de novembre de 2011. Va ser una biòloga nord-americana i catedràtica d'universitat molt coneguda principalment per haver difós la teoria endosimbiòtica, que explica l'origen de les cèl·lules eucariotes per la incorporació d'una cèl·lula dins una altra. A més, va ser llincenciada en ciències per l'Universitat de Chicago, master en la Universitat de Wisconsing-Madison i doctora per la universitat de  Califòrnia. Finalment en 2011, va ser nombrada professora distingida del Departament de Geociencies de la Universitat de Massachusetts Amherst.

La teoria de la simbiogènesi i la seva importància en l'evolució:

La biologia evolutiva se centra principalment en l'estudi d'animals i plantes, als quals es considera actors de les innovacions que han conduït als màxims nivells de complexitat i especialització. La teoria que va difondre Margulis explica el pas de procariotes a eucariotes. 

Margulis defensa que alguns orgànuls de les cèl · lules eucariotes procedeixen de cèl · lules procariotes primitives que haurien estat en endosimbiosis amb les primeres. Va arribar a aquesta conclusió comparant els bacteris, mitocondris i cloroplasts i observant les següents semblances: 
Fagocitosis

Fases de l'experimentació

La primera simbiosi es va produir en fusionar un bacteri nedadora (del tipus d'una espiroqueta) amb una altra que utilitzava el sofre i la calor com a font d'energia; així s'originaria un organisme amb les característiques de les dues que seria el primer 4 eucariota, amb membrana nuclear, i que es convertiria en l'ancestre de tots els organismes pluricelulares. 
La segona simbiosi es va realitzar entre aquest eucariota anaerobi i un bacteri aeròbia, capaç de realitzar la respiració cel · lular, molt més eficient que la fermentació; d'aquesta manera, la cèl · lula eucariota adquiriria la capacitat d'obtenir més energia a partir de la matèria orgànica. Així van sorgir les cèl · lules eucariotes amb mitocondris que, posteriorment donarien lloc als fongs i els animals. 
La tercera simbiosi es va realitzar entre aquests organismes aerobis i les cianobacteris, que van aportar a la cèl · lula eucariota la capacitat d'obtenir energia a partir de matèria inorgànica mitjançant el procés de fotosíntesi. Així van sorgir les cèl · lules eucariotes amb cloroplasts i mitocondris, que donarien lloc als vegetals.

Hypothesized origin of mitochondria and chloroplasts

Es així com Lynn Margulis i Schwartz varen contribuir en la classificació del sistema dels 5 regnes, proposat en 1969, el qual es va convertir en un estàndar molt popular i que, amb algunes modificacions, avui dia encara s'utilitza en moltes obres o contribueix en la base per als nous sistemes proposats.
Desafortunadament, la informació que trobam avui dia sobre el científic Schwartz és prou escasa, ja que és molt dificil trobar en què va contribuir exactament o quins experiments fonamentaren i recolzaren la teoria proposada per Margulis.

Fonts de recerca bibliogràfica


                                                                             Cristina Noguera i Fransheska Vera , 1º Batx A




















dijous, 16 d’octubre del 2014

Cavalier-Smith (1998). Sistema de classificació.

Thomas Cavalier-Smith


BIOGRAFIA

Thomas Cavalier-Smith va néixer el 21 d'octubre de 1942 a Canadà (actualment té 71 anys). És un biòleg i professor titular de biologia evolutiva del departament de zoologia en la Universitat d'Oxford. És considerat el principal protozoóleg del món. Ha establert més nombre de classes i fílum que qualsevol altre biòleg de la història. Li varen otorgar el Premi Internacional de Biologia en 2004, la Medalla Lineana de Zoologia en 2007 i també aquell any li varen donar el Premi Frink.

                                         OBRES

És famós per haver creat un sistema de classificació en què el regne protoctists es parteix en dos: chromista i protozoa. 
Un altre estudi seu és el dels procariontes, en el qual agrupà tots els bacteris dins d'un únic regne, el qual es dividia en dos subregnes: un en el que incloïa els mes més antics (Arqueobacteris) i un amb els més moderns (Eubacteris).

SISTEMA DE CLASSIFICACIÓ

El seu sistema de classificació es basa en una divisió dels éssers vius en 6 regnes: Bacteri (que es separen al seu torn en Archeobacteri i Eubacteri), Chromista, Protozoa, Fungi, Plantae i Animalia.
  1. Bacteri: Éssers unicel·lulars i procariotes que componen la base de tots els ecosistemes de la Terra, ja sigui fent la fotosíntesi o descomposant matèria orgànica.
    -Els Archeobacteris són molt senzilles, viuen en ambients extrems i són molt difícils de trobar.
  2. -Els Eubacteris són molt més comuns, viuen en casi qualsevol ambient i són molt més complexes que els aercheobacteris.
  3. Chromista: Éssers unicel·lulars o pluricel·lulars que realitzen la fotosíntesi. Viuen en ambients aquàtics o molt humids. També es coneixen sota es nom d'algues.
  4. Protozoa: Éssers unicel·lulars o pluricel·lulars heteròtrofs. que viuen en ambients humits o medis aquàtics. Dins d'aquest grup destaquen les amebes i els paramecis.
  5. Fungi: Éssers unicel·lulars o pluricel·lulars que mengen matèria orgànica en descomposició. Dintre d'aquest regne es localitzen els llevats, els bolets i la floridura.
  6. Plantae: Éssers pluricel·lulars i autòtrofs. Ni ha de molts tipus: amb flors, sense flors, amb escorça rígida...
  7. Animalia: Éssers pluricel·lulars i heteròtrofs. La gran majoria d'espècies del planeta son d'aquest tipus; principalment coleòpters (escarabats). 

      FONTS DE RECERCA BIBLIOGRÀFICA     

-Thomas Cavalier-Smith (wikipedia en castellà)

-http://biologia.laguia2000.com/tecnicas-en-biologia/taxonomia/la-clasificacin-de-los-organismos-en-los-s-xx-y-xxi





Roberto Castillejo, Sonia Costa i Samia Khenien. 1er batx. A.

dimecres, 15 d’octubre del 2014

Ernst Haeckel (1866)

ERNST HAECKEL

BIOGRAFIA

Ernst Heinrich Philipp August Haeckel va nèixer el 16 de febrer de 1834 a Potsdam (Alemanya)  i va morir el 9 d'agost de 1919 a Jena. Ernst fou un biòleg alemany, naturalista, filòsof, físic, professor i artista.

Va cursar els seus primers estudis en el Domgymnasium a Merseburg fins 1852. Després va estudiar medicina a Nürzburg, Viena i a Berlín, on va obtenir el grau de doctor en 1857, aprovant en aquesta última ciutat l'examen estatal de metge. En 1861 va ser qualificat com a professor d'anatomia comparativa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Jena; un any més tard va ser nomenat professor de zoologia a la Facultat de Filosofia; i en la mateixa data va ser promogut a professor i director del Zoological Institute, càrrec en el qual va romandre fins a 1909.
En 1852 va abandonar els estudis de medicina clínica, interessant-se per l'estudi de l'anatomia comparada, l'embriologia i les investigacions microscòpiques

Va alternar el seu intens treball amb excursions i viatges, als quals es va aficionar després de les lectures sobre expedicions de Humboldt, Darwin i altres naturalistes. Com havia estudiat botànica a Jena, va aprofitar les seves exploracions per recollir i classificar plantes, recopilant un herbari de gran valor científic que havia començat en la seva etapa d'estudiant.
Va promoure les obres de Darwin i va desenvolupar la teoria de la recapitulació que indica que els canvis d'un organisme en l'ortogènesi  és un resum del desenvolupament evolutiu de l'organisme.
L'obra publicada de Haeckel inclou més de 100 il.lustracions detallades.
Haeckel va posar nom a milers de noves espècies, va fer un arbre evolutiu i va encunyar diversos termes de la biologia incloent-hi filum, filogènia, ecologia i el regne Protista.

Va ser membre actiu o corresponsal de gairebé un centenar d'institucions científiques, com l'Acadèmia Leopoldina, la de Ciències Bavaresa de Berlín, la Imperial de Ciències de Viena, la de Torí, la Reial de Suïssa a Estocolm, i moltes altres corporacions europees i americanes 


OBRES IMPORTANTS

  • Evolucionisme

Fou un fervient evolucionista. Les seves idees al respecte varen ser recollides en 1866. Fou un gran defensor de la selecció natural, però va ignorar el paper de l'atzar en la teoria darwinista. El seu evolucionisme acceptaba moltes de les idees de Lamarck y Naturephilosophie. Va defendre que l'evolució estaba dirigida a una complejització progresiva que tendría al home com última meta. Era materialista i monista, i considerà l'evolució com una de les millors proves de dita filosofia.
· Teoria de la recapitulació: va dividir el camp de la morfologia en dos subcamps (l'anatomia i la morfogenia). La morfogenia es dividia en ontogenia i filogenia. Les contribucions de Haeckel a la zoologia foren una mescla de especulació i investigació. Haeckel va formular la teoria de la recapitulació en 1866. Segons aquesta teoria, el desenvolupament d'un embrió de cada espècie repeteix el desenvolupament evolutiu d'aquella espècie.
· Origen de la vida: Haeckel va sostenir que tots els organismes procedien d'una sola forma ancestral. Els seus estudis sobre la biologia marina, li van conduir a comparar la simetria dels cristalls amb la dels animals més simples. En 1866 va anticipar el fet que la clau dels factors hereditaris resideix en el nucli de la célula. 
En alguns casos, Haeckel va usar el mateix gravat de fusta per imprimir embrions que se suposava que pertanyien a classes diferents. En altres, va retocar els seus dibuixos per fer que els embrions es semblessin més que en la realitat. El 1997, el embriòleg britànic Michael Richardson i un equip internacional d'experts van comparar els dibuixos d'Haeckel amb fotografies d'embrions reals de vertebrats, i van demostrar de manera concloent que els dibuixos tergiversen la realitat.
· La teoria de la gastraea: té antecedents en l'obra d'Alexander Kovalevsky i Metschnikoff. Va ser proposta en 1874 i considerada per Haeckel com la seva principal aportació a la biologia. Haeckel va defensar que l'estat de "gàstrula" era comú a tots els metazoa, formant-se per invaginació a partir de la blàstula. Aquest pla comú no era evident en certes espècies, a causa de modificacions caenogenéticas, però l'estat de gàstrula mostrava la repetició palingenética l'ancestre comú a tots els metazoa: la Gastraea. 
De la teoria de la Gastraea se seguien dues grans conseqüències: 
1.El ectoderm, el endoderm, la cavitat resultant de la invaginació i la boca de la gàstrula (protostoma) en totes les seves variants eren homòlogues en tots els metazoa donada la seva comuna descendència de la Gastraea. 
2.El monofiletismo dels metazoa.



  • Sistemàtica

Molt valuoses van ser les seves aportacions a l'estudi dels invertebrats. Va ser també el primer a distingir entre éssers unicelulares i pluricelulares i entre protozous i metazous.
A partir de la seva teoria de la Gastraea, Haeckel va fundar una classificació filogenètica que tractava de reemplaçar als tipus de Cuvier i Karl Ernst von Baer. En ella, Haeckel oposa als protozous dels metazous.


  • Microbilogia

En 1866 crea un taxó denominat Moneres per agrupar als bacteris, i separant dels protistes nucleats. D'aquesta manera Haeckel és un precursor de la divisió entre els éssers procariotes i eucariotes. El 1904 en el seu Die Lebenswunder , agrupa les algues verdeazuladas al costat de bacteris dins de Moneres.


  • Origen de l'home

Després de la publicació de L'Origen de les espècies de Darwin, quan encara no s'havia trobat cap avantpassat dels humans, Haeckel postulava que l'evidència de l'evolució humana es podia trobar a les Índies Orientals Holandeses, i va descriure aquestes teories amb gran detall , reconeixent que els simis i els humans tenien un origen comú, i que devia haver-hi hagut una espècie intermèdia, a la qual va donar el nom d'home simi o Pithecanthropus. El lloc de la seva aparició hauria estat Lemuria, un continent que segons creença del segle XIX s'havia enfonsat en l'Oceà Índic.

  • Sociobiologia

Haeckel propugnava també que les races «primitives» estaven en la seva infància i precisaven la supervisió i protecció de societats més madures, del que va extrapolar una nova filosofia, que va denominar monisme. Les seves obres van servir de referent i justificació per al racisme, el nacionalisme i el darwinisme social, i van estar a la base de les teories racistes del nazisme.

  • Gravats

Haeckel va produir al voltant de mil gravats en base als seus esbossos i aquarel. Molts dels millors van ser inclosos en l'obra Kunstformen der Natur.

Lara García Márquez i Carolina Yang 

dilluns, 13 d’octubre del 2014

Robert Whittaker

ROBERT WHITTAKER

Biografia:
Robert whittaker ( whichita, 27 de   de 1920 - 20 de Octubre de 1980) Va ser un ecòleg botànic estadounidenc. En 1950 fins 1980 va estar actiu en els seus estudis i investigacions.
Va estudiar en la universitat de Illinois, allí és convertí en un dels millors marcadors radioactius en el estudi d'ecosistemes.
Va proposar el sistema d'estudi de les comunicacions vegetals. 
Però la seua principal aportació científica va ser la classificació fins la taxonomia dels èssers vius en cinc regnes: Animalia, plantae, fungi, protostisc i moneres. Per aquest motu es va unir a la ADEEUA (l'Academia nacional de ciències d'estats units) en l'any 1974. 
La seva manera de classificació:
Aquest sistema de classificació no inclou els virus ja que no hi ha acord sobre la seva ubicació *taxonómica.

Els cinc regnes són:

*Monera: els organismes procariotes.

*Protista: eucariotes unicel·lulars, autòtrofs i heteròtrofs.

*Plantae: eucariotes pluricel·lulars fotosintètics.

*Fungi: els eucariotes pluricel·lulars *heterotróficos, que absorbeixen l'aliment del mitjà, en forma *predigerida.

*Animalia: organismes *eucarióticos *heterotróficos que prenen aliment per ingestió.



David Borràs, Marc Castillo

dimarts, 7 d’octubre del 2014

Una pregunta per demà


Estan escrits correctament els noms de les espècies de ratapinyades hostes naturals del virus de l'èbola? Raona la resposta.

dilluns, 6 d’octubre del 2014

Zostera marina

Nom científic: Zostera marina.
Noms vulgars: Alga de mar (català), Seda de mar ancha (castellà) i Eelgrass.

Descripció

Aquesta planta és perenne, amb fulles verdes de fins a 150 cm de longitud. Les flors són unisexuals i hermafrodites, és a dir, sols poden presentar un sexe alhora però poden canviar de sexe. El fruit es una drupa de 3-3.5 mm que conté una única llavor.

Classificació:

Regne: PlantaeDivisió: MagnoliophytaClasse: LiliopsidaOrdre: AlismatalesFamília: ZosteraceaeGènere: ZosteraEspcie: Zostera marina.


Distribució i habitat

La Zostera Marina es localitza principalment en els mars càlids de l'oceà Atlàntic i el clima mediterrani, tot i que també es localitza a aigües dels mars de l'Àrtic. Solament es poden trobar a l'hemisferi nord. Habita en estuaris i maresmes de fins a 20 metres de profunditat.

Estat de conservació

L'UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa) ha catalogat aquesta espècie com preocupació menor, és a dir, no té un problema seriós a escala global.


diumenge, 5 d’octubre del 2014

Silene Hifacensisi

Esclafidora major


-Nom científic: Silene Ifacensis
-Nom comú: Esclafidora important o rosadaSilene de Ifach.

Classificació científica

-Regne: Plantae
-Divisió: Tracheophyta
-Classe: Magnoliopsida
-Ordre: Caryophyllales
-Família: Caryophyllaceae
-Gènere: Silene
-Espècie: Silene hifacensis Rouy ex Willk





Distribució

Es tracta d'una planta marcadament mediterrània,
amb poblacions a Eivissa (Es Vedrà, Ses Roques Altes, Cap des Jueu, s'Espartar, etc.), a la costa mediterrània ibèrica, a les Balears i a Alacant on queden restringits alguns punts com el litoral septentrional.

Hàbitat

Creix en fissures de penya-segats calcaris costaners, sotmesos a l'efecte dels vents marins carregats d'humitat. Així mateix es pot observar ocasionalment al peu de penyals quan la competència d'altres plantes ho permet.


Estat de conservació (UICN)

Segons la UICN està en perill crític d'extinció.

Cracterístiques

Planta perenne de gran mida (20-50 cm), les fulles inferiors són grans, disposades en roseta i les flors són hermafrodites i de color rosa, amb 5 sèpals units formant un tub i 10 nervis.
Les llavors són de mida,9-1,2 x1,2-1,5 mm.

Curiositats

Segons un recent estudi sobre biologia reproductiva de la Silene Hifacensis, aquesta planta té un gran índex de germinació en un periode molt curt de temps. Això vol dir que pot colonitzar ràpidament el medi.

Peonia.

 Paeonia Cambessedessi

Nombre científico: Paeonia Cambessedessi
Nombre común:  Palònia. Pampalònia. Peònia.


Clasificacíon:

-Regne: Plantae
-División: Magnoliophyta
-Clase: Magnoliopsida
-Orden: Saxifragales
-Familia: Paeoniaceae
-Genero: Paeonia

Distribución:

son propias de las regiones templadas del hemisferio norte. En norteamérica y Eurasia hasta China, donde existen numerosas espécies. en Europa se extienden de Portugal hasta Grecia


El estado de conservación de esta planta es muy rico en zonas húmedas del mediterráneo con lo cual tiene un preocupación baja.


Características:
Hojas pinadas alternas de color verde claro u oscuro, a veces plateadas, mas o menos divididas, sin epítulas. Flores solitarias y terminales, algunas olorosas, hermafroditas, actinomorfas, 3-6 libres, 5 a 10 pétalos papíraceos grandes de diversos colores (blanco, amarillo, rojo)  Frutos en polifolículos, de dos a siete, carnosos con numerosas semillas redondas con arilo, en principio que se tornan negras después. 
Usos:

Se cultivan en jardinería por belleza de sus flores, emblemas de países como china.