dimarts, 23 de setembre de 2014

La Bioquímica

La Bioquímica

La bioquímica és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en les cèl·lules.

Les branques de la bioquímica són molt àmplies i diverses, i han anat variant amb el temps i els avenços de la biologia, la química i la física.
  • Bioquímica estructural: és una àrea de la bioquímica que pretén comprendre l'arquitectura química de les macromolècules biològiques, especialment de les proteïnes i dels àcids nucleics (DNA i RNA). Així s'intenta conèixer les seqüències peptídiques, la seva estructura i conformació tridimensional, i les interaccions fisicoquímiques atòmiques que possibiliten a aquestes estructures. 
  • Química bioorgànica: és una àrea de la química que s'encarrega de l'estudi dels compostos orgànics (és a dir, aquells que tenen enllaços covalents carboni-carboni o carboni-hidrogen) que provenen específicament d'éssers vius. Es tracta d'una ciència íntimament relacionada amb la bioquímica clàssica, ja que en la majoria dels compostos biològics participa el carboni. Mentre que la bioquímica clàssica ajuda a comprendre els processos biològics amb base en coneixements d'estructura, enllaç químic, interaccions moleculars i reactivitat de les molècules orgàniques, la química bioorgànica intenta integrar els coneixements de síntesi orgànica, mecanismes de reacció, anàlisi estructural i mètodes analítics amb les reaccions metabòliques primàries i secundàries, la biosíntesi, el reconeixement cel · lular i la diversitat química dels organismes vius. 
  • Enzimologia: estudia el comportament dels catalitzadors biològics o enzims, com són algunes proteïnes i certs RNA catalítics, així com les coenzims i cofactors com metalls i vitamines. Així es qüestiona els mecanismes de catàlisi, els processos d'interacció dels enzims-substrat, els estats de transició catalítics, les activitats enzimàtiques, la cinètica de la reacció i els mecanismes de regulació i expressió enzimàtiques, tot això des d'un punt de vista bioquímic . Estudia i tracta de comprendre els elements essencials del centre actiu i d'aquells que no participen, així com els efectes catalítics que ocorren en la modificació d'aquests elements; en aquest sentit, utilitzen freqüentment tècniques com la mutagènesi dirigida.
  • Bioquímica metabòlica: és una àrea de la bioquímica que pretén conèixer els diferents tipus de rutes metabòliques a nivell cel·lular, i el seu context orgànic. D'aquesta manera són essencials coneixements de enzimologia i biologia cel·lular. Estudia totes les reaccions bioquímiques cel · lulars que possibiliten la vida, i així com els índexs bioquímics orgànics saludables, les bases moleculars de les malalties metabòliques o els fluxos d'intermediaris metabòlics a nivell global. 
  • Xenobioquímica: és la disciplina que estudia el comportament metabòlic dels compostos l'estructura química no és pròpia en el metabolisme regular d'un organisme determinat. Poden ser metabòlits secundaris d'altres organismes o compostos poc freqüents o inexistents en la naturaleza.
  • Inmunologiaàrea de la biologia, la qual s'interessa per la reacció de l'organisme davant d'altres organismes com els bacteris i virus. Tot això tenint en compte la reacció i funcionament del sistema immune dels éssers vius. És essencial en aquesta àrea el desenvolupament dels estudis de producció i comportament dels anticossos.
  • Endocrinología: és l'estudi de les secrecions internes anomenades hormones, les quals són substàncies produïdes per cèl·lules especialitzades amb la finalitat d'afectar la funció d'altres cèl ·lules. La endocrinologia tracta la biosíntesi, l'emmagatzematge i la funció de les hormones, les cèl·lules i els teixits que les secreten, així com els mecanismes de senyalització hormonal.
  • Neuroquímica: és l'estudi de les molècules orgàniques que participen en l'activitat neuronal. Aquest terme és emprat amb freqüència per referir als neurotransmissors i altres molècules com les drogues neuro-actives que influencien la funció neuronal.
  • Quimiotaxonomia: és l'estudi de la classificació i identificació d'organismes d'acord a les seves diferències i similituds demostrables en la seva composició química. Els compostos estudiats poden ser fosfolípids, proteïnes, pèptids, heteròsids, alcaloides i terpens.
  • Ecologia química: és l'estudi dels compostos químics d'origen biològic implicats en les interaccions d'organismes vius. Se centra en la producció i resposta de molècules senyalitzadores (semioquímics), així com els compostos que influeixen en el creixement, supervivència i reproducció d'altres organismes (al·leloquímics).
  • Virologia: àrea de la biologia, que es dedica a l'estudi dels biosistemes més elementals: els virus.Tant en la seva classificació i reconeixement, com en el seu funcionament i estructura molecular. Pretén reconèixer dianes per a l'actuació de possibles de fàrmacs i vacunes que evitin la seva directa o preventivament la seva expansió. També s'analitzen i prediuen, en termes evolutius, la variació i la combinació dels genomes vírics, que podrien fer-los eventualment, més perillosos. Finalment suposen una eina amb molta projecció com a vectors recombinants, i han estat utilitzats en teràpia gènica.
  • Genètica molecular i enginyeria genètica: és una àrea de la bioquímica i la biologia molecular que estudia els gens, la seva herència i la seva expressió. Molecularment, es dedica a l'estudi del DNA i de l'RNA principalment. També estudia la inserció de gens, el silenciament gènic i l'expressió diferencial de gens i els seus efectes. Superant així les barreres i fronteres entre espècies en el sentit que el genoma d'una espècie podem inserir en un altre i generar noves espècies. Un dels seus màxims objectius actuals és conèixer els mecanismes de regulació i expressió genètica, és a dir, obtenir un codi epigenètic. Constitueix un pilar essencial en totes les disciplines biocientíficas, especialment en biotecnologia.
  • Biologia Molecular: és la disciplina científica que té com a objectiu l'estudi dels processos que es desenvolupen en els éssers vius des d'un punt de vista molecular. pretén fixar-se amb preferència en el comportament biològic de les macromolècules dins de la cèl·lula i explicar les funcions biològiques de l'ésser viu a nivell molecular.
  • Biologia cel·lular: és una àrea de la biologia que es dedica a l'estudi de la morfologia i fisiologia de les cèl·lules procariotes i eucariotes. Tracta de conèixer les seves propietats, estructura, composició bioquímica, funcions, orgànuls que contenen, la seva interacció amb l'ambient i el seu cicle vital. També és una àrea essencialment d'observació i experimentació en cultius cel· lulars, que, sovint, tenen com a objectiu la identificació i separació de poblacions cel·lulars i el reconeixement d'orgànuls cel·lulars.                        
               
        
                                                   -Cristina Noguera 1º Bat A-
                              
                                                       





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada