QUE SIGNIFICA...?

Què significa eucariota?, Per què l'esquizocèlia rep aquest nom?...

Ja no cal tenir aquest dubtes, podeu resoldre-ho a l'instant si entreu a la següent pàgina:

http://dicciomed.eusal.es

REPRODUCCIÓ ANIMAL

Aqui teniu una pàgina web on podeu consultar els conceptes explicats a classe i fer exercicis per comprovar el que heu après. Apa!!

http://www.xtec.es/~malos/caracteristiques/desenvolupament/gastrulacio.htm

RECEPTORS I EFECTORS

Teniu un nou projecte per posar en marxa: la creació del vostre primer diccionari científic.

Quin format ha de tenir? Igual que qualsevol diccionari, un llibre.
Què heu de ficar-hi? Igual que el que conté un diccionari, definició de paraules (aquestes han d'ésser les que hi ha més avall)
Què és valorarà? El disseny, la creativitat, l'organització, la netedat... i el contingut.

Les paraules a definir estan relacionades amb els òrgans dels sentits:
ocel
ommatidi
cons
bastonets
membrana nictitant
cristal·lí
trompa d'Eustaqui
òrgan de Corti
otòl·lit
pituïtària vermella
pituïtària groga
endolimfa
corpuscle de Meissner
corpuscle de Vater-Pacini
corpuscle de Krause
corpuscle de Ruffini

Penseu com voleu que siga el vostre diccionari: ordenat alfabèticament, per temàtiques (diferents òrgans dels sentits, visual, ...)

Quan s'ha de lliurar? 19 d'abril

L'HOME QUE VA DESPLEGAR MIL CORS

Anem a veure un video sobre l'home que va esbrinar com és i com funciona realment el cor: Francisco Torrent Guasp, encara que tothom el coneixia més per ...Paco.

►►

www.tv3.cat/videos/900209

El fetge: el gran desconegut

El treball es lliurarà el dia 18 de gener, sense excepcions.

El contingut ha de basar-se en :
Anatomia del fetge
Fisiologia del fetge
Vesícula biliar: anatomia, fisiologia

Recordeu que un treball ha de contenir sempre: portada, índex i bibliografia


BONES VACANCES!!

FUNCIONAMENT DE L'APARELL DIGESTIU

Per veure el funcionament de l'aparell digestiu complet aneu al següent enllaç http://www.youtube.com/watch?v=LChq3uL4J70

graella teixits

		FUNCIÓ
EPITELIAL		Protegir i secretar substàncies
C O N N E C T I U	CONJUNTIU	Contacte entre teixits, omplir buits entre òrgans, protecció, sosteniment
	ADIPÓS	Reserva, protecció, aïllant tèrmic
	CARTILAGINÓS	Esquelètica (on no hi ha ossos o encara no s’han format)
	OSSI	Esquelètica, protectora, reserva de calci i formació de glòbuls vermells (hematopoesi)
MUSCULAR		Moviment del cos
NERVIÓS		Rebre i transmetre informació

• EL TEIXIT CONNECTIU ÉS UN TEIXIT DE SUSTENTACIÓ I INTEGRACIÓ DE L’ORGANISME

		CÈL·LULA
EPITELIAL		Petites i unides
C O N N E C T I U	CONJUNTIU	Fibròcit i macròfag (histiòcit); Mastòcit, melanòcit (poc especialitzades i separades)
	ADIPÓS	Adipòcit (gran vacúol que emmagatzema greix)
	CARTILAGINÓS	Condròcit
	OSSI	Osteòcit (units per conductes calcòfors)
MUSCULAR		Miòcit (abunda mitocondri, REL, actina i miosina)
NERVIÓS		Neurona (dendrites i axó al cos neuronal) Cèl·lules de la glia (nutrició, sosteniment i defensa); destacar les cèl·lules de Schawnn

		SUBSTÀNCIA INTERCEL·LULAR
EPITELIAL		Quasi inexistent
C O N N E C T I U	CONJUNTIU	Molt abundant. Conté aigua, proteïnes, glúcids, fibres.
	ADIPÓS	X
	CARTILAGINÓS	Quasi sòlida. Formada per fibres de col·làgen i elastina que donen rigidesa.
	OSSI	Sòlida. Conté una part orgànica(col·lagen) i una part inorgànica (sals càlciques)
MUSCULAR		X
NERVIÓS		X

X: no té una importància relevant per al funcionament del teixit, per tant, no la tractarem.

		Estructures
EPITELIAL		Hi ha 2 tipus: revestiment i glandular
C O N N E C T I U	CONJUNTIU	Està per tot l’organisme i no té una forma definida. Hi ha 3 tipus de fibres proteïques: col·làgen (resistència), elastina (elasticitat, està situada entre fibres de col·làgen) i reticular (resistència, són fibres molt primes). Segons l’abundància de fibra diferenciem 2 tipus: lax (fibres d’elastina) i fibrós (fibres de col·lagen)
	ADIPÓS	X
	CARTILAGINÓS	X
	OSSI	Hi ha 2 tipus: esponjós (ossos curts i plans i extrem d’ossos llargs, la matriu són làmines entrecreuades els buits de la qual són plens de m.o.roja) i compacte (llargària d’ossos llargs i extern dels plans; la matriu són làmines al voltant dels conductes de Havers que estan recorreguts de vasos sanguinis i nervis). Cap als 20 anys, la meitat de la m.o.roja s’ha substituit per m.o.groga (l’anomenat moll).
MUSCULAR		Hi ha 3 tipus: llis (contracció involuntària, cèl·lules d’un nucli i fibres proteïques desordenades); estriat (contracció voluntària, cèl·lules de molts nuclis i fibres proteïques ordenades); cardíac (contracció involuntària, cèl·lules d’un nucli i fibres proteïques ordenades)
NERVIÓS		X