graella teixits

		FUNCIÓ
EPITELIAL		Protegir i secretar substàncies
C O N N E C T I U	CONJUNTIU	Contacte entre teixits, omplir buits entre òrgans, protecció, sosteniment
	ADIPÓS	Reserva, protecció, aïllant tèrmic
	CARTILAGINÓS	Esquelètica (on no hi ha ossos o encara no s’han format)
	OSSI	Esquelètica, protectora, reserva de calci i formació de glòbuls vermells (hematopoesi)
MUSCULAR		Moviment del cos
NERVIÓS		Rebre i transmetre informació

• EL TEIXIT CONNECTIU ÉS UN TEIXIT DE SUSTENTACIÓ I INTEGRACIÓ DE L’ORGANISME

		CÈL·LULA
EPITELIAL		Petites i unides
C O N N E C T I U	CONJUNTIU	Fibròcit i macròfag (histiòcit); Mastòcit, melanòcit (poc especialitzades i separades)
	ADIPÓS	Adipòcit (gran vacúol que emmagatzema greix)
	CARTILAGINÓS	Condròcit
	OSSI	Osteòcit (units per conductes calcòfors)
MUSCULAR		Miòcit (abunda mitocondri, REL, actina i miosina)
NERVIÓS		Neurona (dendrites i axó al cos neuronal) Cèl·lules de la glia (nutrició, sosteniment i defensa); destacar les cèl·lules de Schawnn

		SUBSTÀNCIA INTERCEL·LULAR
EPITELIAL		Quasi inexistent
C O N N E C T I U	CONJUNTIU	Molt abundant. Conté aigua, proteïnes, glúcids, fibres.
	ADIPÓS	X
	CARTILAGINÓS	Quasi sòlida. Formada per fibres de col·làgen i elastina que donen rigidesa.
	OSSI	Sòlida. Conté una part orgànica(col·lagen) i una part inorgànica (sals càlciques)
MUSCULAR		X
NERVIÓS		X

X: no té una importància relevant per al funcionament del teixit, per tant, no la tractarem.

		Estructures
EPITELIAL		Hi ha 2 tipus: revestiment i glandular
C O N N E C T I U	CONJUNTIU	Està per tot l’organisme i no té una forma definida. Hi ha 3 tipus de fibres proteïques: col·làgen (resistència), elastina (elasticitat, està situada entre fibres de col·làgen) i reticular (resistència, són fibres molt primes). Segons l’abundància de fibra diferenciem 2 tipus: lax (fibres d’elastina) i fibrós (fibres de col·lagen)
	ADIPÓS	X
	CARTILAGINÓS	X
	OSSI	Hi ha 2 tipus: esponjós (ossos curts i plans i extrem d’ossos llargs, la matriu són làmines entrecreuades els buits de la qual són plens de m.o.roja) i compacte (llargària d’ossos llargs i extern dels plans; la matriu són làmines al voltant dels conductes de Havers que estan recorreguts de vasos sanguinis i nervis). Cap als 20 anys, la meitat de la m.o.roja s’ha substituit per m.o.groga (l’anomenat moll).
MUSCULAR		Hi ha 3 tipus: llis (contracció involuntària, cèl·lules d’un nucli i fibres proteïques desordenades); estriat (contracció voluntària, cèl·lules de molts nuclis i fibres proteïques ordenades); cardíac (contracció involuntària, cèl·lules d’un nucli i fibres proteïques ordenades)
NERVIÓS		X